Museu al carrer és un projecte del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) per inventariar, georeferenciar i posar en valor el patrimoni de la societat industrial que es conserva als pobles i ciutats de Catalunya. És un projecte col·laboratiu, que s'ha anat construint de forma progressiva gràcies a les aportacions de la ciutadania, que són els ulls del projecte als paisatges i les poblacions del país.
La iniciativa aplega fotografies i informació dels elements identificatius i corporatius de la societat industrial (s. XIX - 1980) que es troben als carrers i els paisatges del nostre país. Encara que conserven un important valor testimonial d’una època, molts d’aquests elements no estan documentats, valorats ni protegits, i alguns corren risc de desaparèixer.
El projecte se centra en cinc àmbits: el transport i les comunicacions; la publicitat i la informació; el comerç; el lleure, i les ciències aplicades.
S'han recopilat elements com ara antigues carreteres, benzineres i estacions de trens, rètols publicitaris i de senyalització, comerços tradicionals, elements de patrimoni ferroviari o plaques de senyalització de riuades.
Filosofia
Els carrers, els paisatges i els llocs de confluència social del país són una gran sala d’exposicions del nostre patrimoni més immediat i contemporani, lligat a la societat industrial en contínua transformació científica i tecnològica. Museu al carrer proposa anar pel carrer, passejar pel territori, a la descoberta de la ingent petjada que el patrimoni de la societat industrial ha deixat en el nostre paisatge.
Museu al carrer és un projecte participatiu, transversal, ampli i obert, de llarg recorregut, que vol posar en valor uns elements significatius i identificadors d’una època i de la seva societat: la societat industrial. Entenem per patrimoni de la societat industrial el llegat cultural, social, científic i tècnic de la societat que va néixer amb la revolució industrial (s. XIX) i que va entrar en crisi amb la globalització i les noves tecnologies de la informació (1970-1980). Aquesta societat va viure el sorgiment de la indústria i totes les conseqüències que se’n van derivar: mecanització del treball, èxode rural cap a les ciutats, expansió de la publicitat, naixement dels esports i el turisme, etc.
Elements recollits
El projecte recull elements dels àmbits temàtics següents:
Des del segle XIX, el traçat i les tecnologies de les carreteres i dels ferrocarrils han anat lligats a l’evolució industrial i social de l’època. Aquests nous sistemes de transport i comunicacions de mercaderies i de persones van marcar i configurar un paisatge singular. Amb la modernització dels sistemes de transport i comunicació a finals del segle XX, aquest paisatge és present encara, però en desús i en vies de desaparició.
El paisatge del transport i les comunicacions recull elements com antics traçats de carreteres, els rètols de senyalització, les fites, les caselles de peons caminers o antics elements ferroviaris.
La producció industrial va comportar el desenvolupament de la publicitat i de la marca de cada empresa i, a la vegada, nous sistemes d’informació i visualització de l’activitat industrial. Encara perviuen als nostres carrers nombrosos elements de les primeres campanyes publicitàries i antics elements identificatius i de comunicació empresarial.
Dins del paisatge de la publicitat i la informació s’apleguen elements com anuncis publicitaris ceràmics, plaques corporatives, sistemes d’identificació gremial, rètols en façanes de fàbriques, plaques d’identificació de serveis públics, etc.
Amb la industrialització, es va passar d’una societat fonamentada en mercats i fires a una diversitat de botigues que oferien una gamma variada de productes. Aquest paisatge comercial singular de cada localitat ha anat desapareixent de forma ràpida en favor de nous sistemes comercials forans, uniformitzadors i impersonals.
El paisatge del comerç vol recollir el testimoniatge dels comerços antics, centenaris i singulars, així com els vestigis gràfics de negocis ja desapareguts.
La societat industrial va comportar noves formes de regular i aprofitar el temps que les persones disposaven fora de l’àmbit industrial i productiu. Així, el temps de lleure va permetre l’aparició de diverses activitats: el cinema, activitats esportives, reunions en espais socials associatius, el plantejament de nous conceptes d’esbarjo com el turisme, etc.
Cada una d’aquestes activitats del temps de lleure de la societat industrial va deixar importants i destacats elements identificatius amb un alt valor patrimonial, cultural i social. En el paisatge del lleure s’hi recullen testimonis d’antics cinemes i teatres, d’elements turístics ja despareguts o ateneus, casinos i societats.
Amb l’arribada de la industrialització, la necessitat d’aplicar coneixements científics a les necessitats pràctiques de la societat ens ha deixat diferents elements d’especial interès patrimonial encara visibles als nostres carrers i espais públics
Dins del paisatge de les ciències aplicades, es recullen elements relacionats amb la geodèsia, la metrologia, la meteorologia, la hidrografia, així com altres elements científics i tecnològics. S’hi poden trobar elements com vèrtexs geodèsics, senyals altimètrics, plaques de crescudes de rius o cabines telefòniques.
Objectius
► Inventariar i documentar aquells elements del patrimoni cultural de la societat industrial que no es troben en cap museu i/o col·lecció però sí en el dia a dia dels carrers i paisatges de Catalunya.
► Esdevenir un projecte participatiu que es construeix de forma progressiva gràcies a la participació de tota la societat i el territori.
► Contribuir de forma activa i participativa a la recerca, la documentació, l’estudi i la posada en valor dels elements patrimonials de la societat industrial.
► Difondre l’existència del paisatge de l’època industrial i posar en valor el seu interès cultural, social, de diversitat i de socialització del patrimoni.
► Recollir, classificar, ordenar i posar a disposició de la ciutadania la major i principal informació sobre aquesta tipologia patrimonial de Catalunya.
► Ser un projecte participatiu, innovador, transversal i referent del patrimoni cultural modern i del segle XXI.
► Incorporar el coneixement de la societat industrial i dels seus avenços al discurs del patrimoni cultural global a partir de la generació de diferents àmbits que aquesta mateixa societat ha creat: publicitat, comunicacions, mobilitat, lleure, informació, esport, etc.
Comitè de treball
Direcció, coordinació i seguiment: Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya
Consell assessor: Jordi Pablo, Pere Sala, Enric Satué i Sisco Farràs
