Notícies
L'anunci del Nitrato de Chile
21/02/2018
La silueta d’un genet gautxo i la combinació dels colors groc i negre de l’anunci del Nitrato de Chile l’han convertit en una de les icones més destacades de la publicitat i el paisatge de la península Ibèrica al llarg de bona part del segle XX. L’anunci del Nitrato de Chile té un clar component artístic, una voluntat estètica, a través de l’ús de la rajola ceràmica, i va ser la imatge gràfica d’una innovadora i moderna campanya publicitària.
A diferència de les altres dues grans icones publicitàries de les carreteres espanyoles ―Osborne i Tio Pepe―, adreçades exclusivament al creixent nombre d’automobilistes dels anys 1950, la campanya de Nitrato de Chile tenia una voluntat de dirigir-se, a més a més del viatger i el transportista que circulava per les carreteres, també a l’agricultor, majoritari en aquella societat i interessat en abonar els seus conreus. És per aquest motiu que aquesta icona publicitària es va instal·lar a les carreteres, però també a les primeres cases de les entrades i places dels pobles, llocs propers a les estacions de tren, caselles de peons caminers, cellers i altres llocs estratègicament situats.
El poder fertilitzant dels nitrats ja és conegut des de l’antiguitat, fent-se molt popular la difusió del guano, un fertilitzant natural a partir dels excrements d’aus marines, coloms i altres animals. A començaments del segle XX els britànics van descobrir a la regió desèrtica xilena de l’Atacama grans jaciments del compost que més tard es coneixeria com a nitrat de Xile. Un producte amb nitrat sòdic, nitrat potàssic i petites quantitats de bor, sodi i sals que, per evaporació, va ser comercialitzat de forma intensiva i massiva a partir dels primers anys del segle XX amb la creació de les Oficinas Salitreras de Xile.
Bona part d’aquesta important explotació es va canalitzar a través d’una àmplia campanya publicitària internacional, ben organitzada i amb uns criteris moderns fins aleshores desconeguts. Es van crear diferents i destacats cartells publicitaris, particularitzats per a diferents països d’arreu del món, i en el cas de l’Estat espanyol es va encarregar l’any 1929 el cartell a Adolfo López-Durán Lozano (Madrid, 1902-1988), un jove estudiant d’arquitectura del qual només se’n coneix aquest brillant anunci i un segon, sense pena ni glòria, per a la companyia d’assegurances Mapfre. El cartell de López-Duran s’inspira en el disseny que un any abans, el 1928, en plena època de l’art déco, havia fet George Massiot per a les bodegues Sandeman, amb la silueta negra d’un home amb capa i barret sobre fons groc.
Al llarg de moltes dècades, la imatge del genet gautxo xilè es difondrà àmpliament en llocs ben estratègics de la majoria de zones agrícoles d’Espanya i Portugal. Malgrat que es van utilitzar diferents suports, inclosa la xapa metàl·lica, el més difós serà el dels mosaics en rajoles esmaltades elaborades a la fàbrica valenciana de Ramon Castelló, sistema aquest que ha contribuït a la seva pervivència al llarg dels anys. N’hi havia de diferents mides, alguns s’adaptaven a les cantonades i fins i tot podien ser de grans dimensions. L’estratègia publicitària del Nitrato de Chile va ser imitada, sense el mateix èxit, pel nitrat de Noruega, producte artificial de nitrat de calç però de resultats molt inferiors al nitrat natural de Xile.
El nitrat de Xile va utilitzar-se també en la fabricació d’àcids, explosius, pirotècnia, medicina, fabricació de vidres, fòsfors, gasos, pigments, esmalts, etc. Aquesta diversitat de productes, a més a més del fertilitzant agrícola, i molt especialment el seu ús en la fabricació d’explosius, representarà, a la llarga, la seva pròpia desaparició, ja que les grans potències mundials, especialment els alemanys, trobaran ben aviat la manera de sintetitzar artificialment l’amoníac com a substitut del nitrat natural que permetia obtenir els fertilitzants i els explosius de forma totalment química, artificial i molt més econòmica que importar-lo des de Xile. Les Oficinas Salitreras ben aviat van entrar en crisi.
Aquell anunci de rajola ceràmica sobre fons groc, on destacava la silueta d’un home a cavall i el text “Abonad con Nitrato de Chile" va esdevenir una de les primeres campanyes de publicitat industrial massiva, moderna i ben estructurada. Des del desert més àrid i inhòspit del món ens va arribar, i encara ens perviu, un model de publicitat planificada, amb voluntat artística, d’una senzillesa exquisida i esquemàtica, que ha esdevingut referent de la pròpia industrialització catalana i d’un paisatge patrimonial que el projecte Museu al carrer recull de forma preferent i destacada.
A diferència de les altres dues grans icones publicitàries de les carreteres espanyoles ―Osborne i Tio Pepe―, adreçades exclusivament al creixent nombre d’automobilistes dels anys 1950, la campanya de Nitrato de Chile tenia una voluntat de dirigir-se, a més a més del viatger i el transportista que circulava per les carreteres, també a l’agricultor, majoritari en aquella societat i interessat en abonar els seus conreus. És per aquest motiu que aquesta icona publicitària es va instal·lar a les carreteres, però també a les primeres cases de les entrades i places dels pobles, llocs propers a les estacions de tren, caselles de peons caminers, cellers i altres llocs estratègicament situats.
El poder fertilitzant dels nitrats ja és conegut des de l’antiguitat, fent-se molt popular la difusió del guano, un fertilitzant natural a partir dels excrements d’aus marines, coloms i altres animals. A començaments del segle XX els britànics van descobrir a la regió desèrtica xilena de l’Atacama grans jaciments del compost que més tard es coneixeria com a nitrat de Xile. Un producte amb nitrat sòdic, nitrat potàssic i petites quantitats de bor, sodi i sals que, per evaporació, va ser comercialitzat de forma intensiva i massiva a partir dels primers anys del segle XX amb la creació de les Oficinas Salitreras de Xile.
Bona part d’aquesta important explotació es va canalitzar a través d’una àmplia campanya publicitària internacional, ben organitzada i amb uns criteris moderns fins aleshores desconeguts. Es van crear diferents i destacats cartells publicitaris, particularitzats per a diferents països d’arreu del món, i en el cas de l’Estat espanyol es va encarregar l’any 1929 el cartell a Adolfo López-Durán Lozano (Madrid, 1902-1988), un jove estudiant d’arquitectura del qual només se’n coneix aquest brillant anunci i un segon, sense pena ni glòria, per a la companyia d’assegurances Mapfre. El cartell de López-Duran s’inspira en el disseny que un any abans, el 1928, en plena època de l’art déco, havia fet George Massiot per a les bodegues Sandeman, amb la silueta negra d’un home amb capa i barret sobre fons groc.
Al llarg de moltes dècades, la imatge del genet gautxo xilè es difondrà àmpliament en llocs ben estratègics de la majoria de zones agrícoles d’Espanya i Portugal. Malgrat que es van utilitzar diferents suports, inclosa la xapa metàl·lica, el més difós serà el dels mosaics en rajoles esmaltades elaborades a la fàbrica valenciana de Ramon Castelló, sistema aquest que ha contribuït a la seva pervivència al llarg dels anys. N’hi havia de diferents mides, alguns s’adaptaven a les cantonades i fins i tot podien ser de grans dimensions. L’estratègia publicitària del Nitrato de Chile va ser imitada, sense el mateix èxit, pel nitrat de Noruega, producte artificial de nitrat de calç però de resultats molt inferiors al nitrat natural de Xile.
El nitrat de Xile va utilitzar-se també en la fabricació d’àcids, explosius, pirotècnia, medicina, fabricació de vidres, fòsfors, gasos, pigments, esmalts, etc. Aquesta diversitat de productes, a més a més del fertilitzant agrícola, i molt especialment el seu ús en la fabricació d’explosius, representarà, a la llarga, la seva pròpia desaparició, ja que les grans potències mundials, especialment els alemanys, trobaran ben aviat la manera de sintetitzar artificialment l’amoníac com a substitut del nitrat natural que permetia obtenir els fertilitzants i els explosius de forma totalment química, artificial i molt més econòmica que importar-lo des de Xile. Les Oficinas Salitreras ben aviat van entrar en crisi.
Aquell anunci de rajola ceràmica sobre fons groc, on destacava la silueta d’un home a cavall i el text “Abonad con Nitrato de Chile" va esdevenir una de les primeres campanyes de publicitat industrial massiva, moderna i ben estructurada. Des del desert més àrid i inhòspit del món ens va arribar, i encara ens perviu, un model de publicitat planificada, amb voluntat artística, d’una senzillesa exquisida i esquemàtica, que ha esdevingut referent de la pròpia industrialització catalana i d’un paisatge patrimonial que el projecte Museu al carrer recull de forma preferent i destacada.